Passet a passet

Aquest video en què el Jordi Nogal (estimat amic i referent) ens explica, de primera mà, què significa per a ell poder participar per primera vegada de manera independent en unes eleccions , complementa el link penjat ahir. En els anys que fa que la democràcia ens acompanya, sobta una mica que quelcom que sembla tan obvi com l'accés al vot en braile no esdevingués realitat fins l'any 2008. Aquesta és la primera reflexió relacionada amb el tema.

Entrebancs. Això és el que tot sovint acompanya durant el camí a una persona cega. S'ha d'avançar amb cura, "fent grans passes passet a passet". Aconseguir aquesta opció de vot -almenys per a mi- no és cap regal (tot i que si motiu,per suposat,per estar-ne contentes i contents) és simplement justícia. Quan algú que es troba en una situació desfavorable arriba a l'equilibri, a la igualtat, com ha de reaccionar? Ha de sentir que allò una bendició? Un símbol de progrés social? Ha d'estar agraït o orgullós? Victòria o normalitat? Aquesta és la segona reflexió.

I ara jo us pregunto, centrant-nos una mica en la temàtica d'avui:  Què en penseu, del fet que es pugui votar en braile? Ja sabíeu que aquest sistema funciona des del 2008? Poder votar ens fa una mica més lliures?

A cegues

"..Siguieron andando. Un poco más allá, dijo la mujer del médico, En el camino hay más muertos que de costumbre, Es nuestra resistencia lo que está llegando al fin, se acaba el tiempo, se agota el agua, proliferan las enfermedades, la comida se convierte en veneno, lo dijiste tú antes, recordó el médico, Quién sabe si entre estos muertos no estarán mis padres, dijo la chica de las gafas oscuras, y yo aquí, pasando a su lado, y no los veo, Es una vieja costumbre de la humanidad ésa de pasar al lado de los muertos y no verlos, dijo la mujer del médico..." ¹

Benvingudes i benvinguts ...!!!

..a un món on no tot és el que sembla. On veiem quelcom que sovint no existeix, on sovint -a causa de la societat de la qual formem part- no veiem pràcticament res.

Aquest blog anirà dedicat al col·lectiu invident. Aquí podreu trobar links, notícies, informació sobre associacions,vídeos,entrevistes.. Trobareu,d'alguna manera, eines per tal que a través de la "Societat de la Informació", juntment amb les reflexions que intentaré convidar-vos a fer, arribem plegats a formar part de la "Societat del Coneixement."

Us convido, de tot cor, a endinsar-nos a intentar llegir el món amb els dits. A posar-nos una vena als ulls, i intentar percebre atmosferes més enllà. Benvingudes i benvinguts al meu particular assaig -sempre admirant el gran mestre Saramago- sobre la ceguesa.

Així doncs, la reflexió que convido a fer avui és la següent:

 - Creieu que veiem el món amb els ulls?

¹ Fragment extret del llibre Ensayo sobre la ceguera  (1995, José Saramago.  Editorial Caminho, S.A. Lisboa.Títol original: Ensaio sobre a Cegueira.)