Aquest video en què el Jordi Nogal (estimat amic i referent) ens explica, de primera mà, què significa per a ell poder participar per primera vegada de manera independent en unes eleccions , complementa el link penjat ahir. En els anys que fa que la democràcia ens acompanya, sobta una mica que quelcom que sembla tan obvi com l'accés al vot en braile no esdevingués realitat fins l'any 2008. Aquesta és la primera reflexió relacionada amb el tema.
Entrebancs. Això és el que tot sovint acompanya durant el camí a una persona cega. S'ha d'avançar amb cura, "fent grans passes passet a passet". Aconseguir aquesta opció de vot -almenys per a mi- no és cap regal (tot i que si motiu,per suposat,per estar-ne contentes i contents) és simplement justícia. Quan algú que es troba en una situació desfavorable arriba a l'equilibri, a la igualtat, com ha de reaccionar? Ha de sentir que allò una bendició? Un símbol de progrés social? Ha d'estar agraït o orgullós? Victòria o normalitat? Aquesta és la segona reflexió.
I ara jo us pregunto, centrant-nos una mica en la temàtica d'avui: Què en penseu, del fet que es pugui votar en braile? Ja sabíeu que aquest sistema funciona des del 2008? Poder votar ens fa una mica més lliures?