miércoles, 3 de noviembre de 2010

Quatre potes de més

En l'actualització d'avui, m'agradaria fer referència a algú molt important -en alguns casos imprescindible- per a una persona invident: el gos pigall.

A Catalunya hi ha 173 gossos pigall, a Espanya 677. I només hi ha una escola en tot l'Estat!! Això comporta una llista d'espera de dos o tres anys...  

La societat, està acostumada a veure aquests tipus d'animals al costat d'una persona no vident, però tot sovint ens costa ser conscients que aquest no és una mascota sinó un individu que està treballant i necessita una concentració màxima i una conducta envers ell que habitualment desconeixem. Un cop consultats diversos material sobre el tema, he intentat enumerar una sèrie de pautes de comportament envers l'animal que cal saber i tenir en compte:

- És molt important no tocar l'animal, ni donar-li res per menjar..etc ja que el gos ha d'estar concentrat i actes com aquest el podríen despistar.

- Recorda que un gos d'aquestes característiques té potestat per a entrar en qualsevol tipus d'establiment públic com ara teatres, restaurants,hospitals.. i en el els mitjans de tranport -ja siguin públics o privats, com ara un taxi-. L'únic lloc exclòs són els quiròfans!

- Si tens un gos a prop i normalment et fa por el contacte amb aquest tipus d'animal, recorda que ell està ensinistrat amb una educació molt estricta i mai no et farà mal.

- Els gossos guia es situen a l'esquerra de l'invident (ja que es considera que la majoria de persones són dretanes). Sabent això, si una persona cega et sol·licita ajuda i va acompanyada d'un gos, col·loca't a la seva dreta.

- També és important el fet que si vols parlar amb la persona, et dirigeixis directament a ella, sense salutació prèvia al gos.


He trobat una aplicació curiosa que m'agradaria compartir amb vosaltres. És el disseny d'una estructura, per a que amb l'ajuda d'un gos guia, una persona cega pugui anar en bicicleta.
Al veure aquest vídeo, m'he imaginat aquest sistema en funcionament i m'he plantejat -i és la reflexió que avui vull compartir amb vosaltres-  si la societat de trànsit, presses i estrés en què vivim, està preparada per aquest tipus d'iniciatives.


Els gossos pigall, quan completen la seva tasca també es jubilen. Estaria bé saber si les pensions que reben s'ajusten a una feina tan sacrificada, tan important i tan digna.


6 comentarios:

  1. Hola! he intentat penjar abans un comentari, però ara veig que no hi és :S

    El que et deia és que m'ha agradat aquesta entrada perquè pe'ls matins coincideixo sempre amb una parella d'invidents, una dels quals porta gos pigall que tots coneixem -ja saps que a vegades al transport públic es fan coneguts sense haver-hi parlat mai-. el teu text m'ha fet recordar que un dia una senyora va fer-li festes al gos quan la parella estava esperant per sortir del vagó, segurament amb tota la bona intenció del món, però. El cas és que gràcies a això la noia que era portada pel gos quasi cau per les escales de la porta.

    M'ha sorprès força que només hi hagués una escola pels gossos pigall a l'Estat, creia que tots erem conscients de la seva importància i que, conseqüentment, l'Estat respondria a l'altura de les circumstàncies. Obviament, això és demanar massa, sembla.

    M'agrada el que escrius. Seguiré passant-me per aquí! :)

    http://laurarozalen.blogspot.com
    (autopromoció muahahahahaha)

    ResponderEliminar
  2. Hi hauria d'haver més escoles de gossos pigall, amb una no n'hi ha prou! M'agrada l'actualització d'avui, la majoria de gent no coneix prou bé com actuar davant un gos guia. Bon blog!
    Per cert, increïble la INBICI.

    ResponderEliminar
  3. Trobo molt interessant aquesta publicació, al matí al ferrocarril molts cops coincideixo amb una noia cega que duu un gos pigall, amb un cartell ben gros al mànec que diu: NO EM TOQUEU, ESTIC TREBALLANT! Tot i així, els nens petits el toquen, dient en veu baixa, però si la noia no ens veu... I més d'un adult els ha renyat explicant-lis les conseqüències...

    Trobo que el gos pigall és una eina molt útil i que hauria d'haver més escoles d'ensinistrament per aquests animals, una per tot l'Estat demostra la poca preparació i l'endarreriment que hi ha en aquest país... A veure si evolucionem una mica més!

    PD: Nelly, ens veiem a les 3! =) Petonets

    ResponderEliminar
  4. Com la resta coincideixo en que m'ha sorprès saber que només tenim una escola en tot l'Estat!O_O
    Super interessants les pautes a seguir davant d'un gos pigall.
    Irremediablament quan veig un gos, no puc deixar d'apropar-me i fer-li una mica de festa. Mai ho he fet davant d'un gos pigall, crec que per respecte, no ho sé, però després d'això, segur que no ho faré!
    I pel que fa al INBICI, és curiòs, però no ho acabo de vuere clar... Penso en quan freni l'animal; si és molt de sobte, el conductor de la bici li pot fer mal... :S
    D'altra banda, veig encara menys clar que aquest tipus de bicicleta pugui circular amb total seguretat per la ciutat.
    Abans d'acomiadar-me, dir que desde ben petita, acompanyava al meu pare en la seva afició al ciclisme. Ell pertanyia a un club ciclista, i en aquest mateix club hi havia un senyor (que encara el veig al barri venent cupons) que compartia la seva afició amb el meu pare. Aquest senyor era invident, però montava en bicicleta. Portava un bicicleta tàndem que guiava el seu fill al capdavant. Aquesta manera, era una mica més segura ;-)

    A seguir endavant amb aquesta feina tan interessant!

    ResponderEliminar
  5. El gos acaba sent una persona més a la família, en canvi moltes persones no arriben a ser un gos... Un relat molt interessant.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponderEliminar
  6. Magnífic el que aquests gossets poden arribar a fer! sembla mentida que un animaló pugui fer més que moooooltes persones!
    M'agrada molt el blog nina! El tema genial i el contingut també!
    un beset des de Ponent!

    ResponderEliminar