Digueu la vostra! exposeu tot allò que us vingui al cap amb el video, serà d'agraïr.
La meva? A mi em fascina, per exemple, com un dels protagonistes del vídeo ens fa un recorregut que ell realitza diariament. Perquè? Per què sóc jo qui sent que li falta vista. És capaç de percebre mil i una coses d'aquells carrers que a mi la vista no em deixa veure. Ens explica els obstacles que es va trobant -memoritzats amb destressa- però també les olors, els materials, la sonoritat dels carrers. M'ha capgirat per uns instants l'identificació de qui és i qui no és cec. Si jo intentés explicar-vos com és el camí que faig diariament fins a la Facultat, seria incapaç d'omplir-lo amb aquesta riquesa de detalls.
"...se volvió hacia donde sabía que estaba el espejo, ... extendió las manos hasta tocar el vidrio, sabía que su imagen estaba allí, mirándolo, la imagen lo veía a él, él no veía la imagen 1 "
1 Fragment extret del llibre Ensayo sobre la ceguera (1995, José Saramago. Editorial Caminho, S.A. Lisboa.Títol original: Ensaio sobre a Cegueira.)
Que sàpigues que he trobat absolutament interessant aquest documental. Jo a vegades cec que, igual que hi ha analfabets funcionals, també hi ha analfavets auditius, olfactius, tàctils. He vist el documental sencer perquè algun cop m'he plantejat com és el tema de la ceguera, i m'ha resultat fascinant.
ResponderEliminarCom que volies impresions, et faig una pluja de reflexions extretes del documental:
1. No m'imagino una vida sense veure. Crec que em produiria una profunda tristesa i un gran desampar. En un cas com seria el meu (que seria com el de l'home del documental), hauria d'apendre una nova vida amb unes noves pautes. M'hi faria, segurament, però... em costa imaginarme-la.
2. Respecte al tacte/sensació de percepcío de la pell, el moment del docuemtal on la ¿Paquita? Explica el “cas de la llengua” m'ha fet recordar que alguna vegada he parlat amb la gent del que jo li'n dic “tactes rodons”. No és que sigui un objecte rodó en sí, és que el tacte d'alguns objectes, textures o formes em produeix un gran plaer. Amelie diria que son les pedres rodones o el fèsols dins de sacs a les botigues. Jo n'afegiria el tacte rugós del formatge casolà sense encetar, concretament els solcs que hi deixen les cordes que es fan servir en el procés de curació. També el tacte de l'laigua a la pell quan et submergeixes, així com la sensació que tens quan trenques la superfície de l'aigua. També el tacte de la pell quan acaricies a algú estimat. Hi ha, per contra, tactes molt lletjos, com ara els dels cordons de les sabates o la fusta crua, que jo no puc suportar, sigui tàctil o auditivament. És tot un món a part.
Tinc altres idees, però em canso d'escriure-les. penso assa ràpid, ara mateix.
El documental m'ha fet venir ganes de saber-ne molt més i de parlar d'aquestes coses amb algun invident, per compartir experiències.
Gràcies per compartir-ho!