Podcasts

Veure'l

Adaptar

Estimades i estimats! Després d'uns dies sense actualitzar buscant la millor manera de reendreçar aquest blog, la dedicació a partir d'ara no serà per a construir noves actualitzacions sinó per a reconstruir-ne les que ja hi són. I per què? Doncs per intentar acostar-ne els continguts a les persones invidents.

Perquè fent referència a la primera de les entrades, considero que l'ésser humà no veu el món -o pràcticament no ho fa- amb els ulls. I per tant, el repte que ara em proposo (dintre de les meves limitacions informàtiques) és intentar aconseguir que aquells/es invidents que hi vulguin participar ho puguin fer i sobretot, que puguin VEURE aquest blog.

Avui us convido a mirar el DVD que proporcionen aquests enllaços repartit en tres videos. És molt, molt interessant! I té molt a veure amb les noves tecnologies, enllaçant amb la temàtica de l'assignatura.






* Estic contenta. Perquè les tres setmanes de durada d'aquest projecte han estat justament les necessàries per convertir-se realment en un projecte, en un aprenentatge personal. Durant una setmana em vaig informar i documentar, i us vaig convidar a participar d'un seguit de reflexions. La setmana següent, vaig reflexionar-hi jo  i he entès -amb ajuda- que el fruit del moviment intern que m'ha provocat tot plegat ha de ser poder-lo -o intentar- adaptar-lo. He après mentre intentava "ensenyar", i al cap i a la fi, és per això que he triat ser Educadora Social.

Quatre potes de més

En l'actualització d'avui, m'agradaria fer referència a algú molt important -en alguns casos imprescindible- per a una persona invident: el gos pigall.

A Catalunya hi ha 173 gossos pigall, a Espanya 677. I només hi ha una escola en tot l'Estat!! Això comporta una llista d'espera de dos o tres anys...  

La societat, està acostumada a veure aquests tipus d'animals al costat d'una persona no vident, però tot sovint ens costa ser conscients que aquest no és una mascota sinó un individu que està treballant i necessita una concentració màxima i una conducta envers ell que habitualment desconeixem. Un cop consultats diversos material sobre el tema, he intentat enumerar una sèrie de pautes de comportament envers l'animal que cal saber i tenir en compte:

- És molt important no tocar l'animal, ni donar-li res per menjar..etc ja que el gos ha d'estar concentrat i actes com aquest el podríen despistar.

- Recorda que un gos d'aquestes característiques té potestat per a entrar en qualsevol tipus d'establiment públic com ara teatres, restaurants,hospitals.. i en el els mitjans de tranport -ja siguin públics o privats, com ara un taxi-. L'únic lloc exclòs són els quiròfans!

- Si tens un gos a prop i normalment et fa por el contacte amb aquest tipus d'animal, recorda que ell està ensinistrat amb una educació molt estricta i mai no et farà mal.

- Els gossos guia es situen a l'esquerra de l'invident (ja que es considera que la majoria de persones són dretanes). Sabent això, si una persona cega et sol·licita ajuda i va acompanyada d'un gos, col·loca't a la seva dreta.

- També és important el fet que si vols parlar amb la persona, et dirigeixis directament a ella, sense salutació prèvia al gos.


He trobat una aplicació curiosa que m'agradaria compartir amb vosaltres. És el disseny d'una estructura, per a que amb l'ajuda d'un gos guia, una persona cega pugui anar en bicicleta.
Al veure aquest vídeo, m'he imaginat aquest sistema en funcionament i m'he plantejat -i és la reflexió que avui vull compartir amb vosaltres-  si la societat de trànsit, presses i estrés en què vivim, està preparada per aquest tipus d'iniciatives.


Els gossos pigall, quan completen la seva tasca també es jubilen. Estaria bé saber si les pensions que reben s'ajusten a una feina tan sacrificada, tan important i tan digna.

" Veure a les fosques"

Un documental per fer-hi una ullada, si tenim una estona.Són vint minuts, però paguen certament la pena.


Digueu la vostra! exposeu tot allò que us vingui al cap amb el video, serà d'agraïr.



La meva? A mi em fascina, per exemple, com un dels protagonistes del vídeo ens fa un recorregut que ell realitza diariament. Perquè? Per què sóc jo qui sent que li falta vista. És capaç de percebre mil i una coses d'aquells carrers que a mi la vista no em deixa veure. Ens explica els obstacles que es va trobant -memoritzats amb destressa- però també les olors, els materials, la sonoritat dels carrers. M'ha capgirat per uns instants l'identificació de qui és i qui no és cec. Si jo intentés explicar-vos com és el camí que faig diariament fins a la Facultat, seria incapaç d'omplir-lo amb aquesta riquesa de detalls.











"...se volvió hacia donde sabía que estaba el espejo, ... extendió las manos hasta tocar el vidrio, sabía que su imagen estaba allí, mirándolo, la imagen lo veía a él, él no veía la imagen <sup>1 "










1</sup> Fragment extret del llibre Ensayo sobre la ceguera  (1995, José Saramago.  Editorial Caminho, S.A. Lisboa.Títol original: Ensaio sobre a Cegueira.)

Perdre o guanyar

Barreres, obstacles..superació.

L'entrada d'avui està centrada en el món de l'esport. Com a introducció heu pogut veure un vídeo editat per la "Federación Española de Deportes para Ciegos (FEDC)" en què explica el paper d'un guia dins un partit de futbol. Però, sabies que també hi ha molts altres esports dins aquesta federació?

Escacs, atletisme, ciclisme en tàndem, esquí, natació, tir, judo,muntanya... us adjunto el link per a que pugueu veure vídeos,normatives o adaptacions de cadascún dels esports.

Fent un prejudici generalitzat, potser ens pot venir al cap certa compassió, o certa admiració enfront les dificultats de l'adaptació. Una frase com ara: "Que bé que ho fan" o àdhuc una justificació davant les errades -no com a esportistes que s'equivoquen sinó com a cecs que pobrets, ja fan prou amb jugar.

 Així doncs, la primera de les reflexions d'avui ens acostaria al fet que trobem o no admirable la capacitat d'adaptació d'aquests i aquestes esportistes. Si gaudiríem de mirar una competició d'aquest nivell, si el prejucici fet anteriorment s'ajusta al nostre pensament..


I per altra banda, la segona de les reflexions vindria a presentar-nos una part més crítica emmarcada en  la divulgació, la publicitat, al coneixement general per part de la població sobre mil i una realitats que -tot sovint- semblen viure (i no conviure) en un univers paral·lel.

Es parla d'aquestes competicions, dels resultats dels partits a la secció d'esports d'un telenotícies? Seguim a esportistes amb discapacitats? Tenim la samarreta d'un jugador o jugadora a l'armari per anar diumenge a veure una competició? ...


Permeteu-me, sense ànims d'influència, compartir un bocí del que seria la meva reflexió personal.

Per a mi, no és admirable que tinguin la capacitat d'adaptar-se a un esport (tot i que pugui comportar un gran nivell de dificultat) sinó ser capaços de no renunciar a viure. 

Iniciativa curiosa de la selecció francesa de futbol. Sabríeu llegir la samarreta? 

Passet a passet

Aquest video en què el Jordi Nogal (estimat amic i referent) ens explica, de primera mà, què significa per a ell poder participar per primera vegada de manera independent en unes eleccions , complementa el link penjat ahir. En els anys que fa que la democràcia ens acompanya, sobta una mica que quelcom que sembla tan obvi com l'accés al vot en braile no esdevingués realitat fins l'any 2008. Aquesta és la primera reflexió relacionada amb el tema.

Entrebancs. Això és el que tot sovint acompanya durant el camí a una persona cega. S'ha d'avançar amb cura, "fent grans passes passet a passet". Aconseguir aquesta opció de vot -almenys per a mi- no és cap regal (tot i que si motiu,per suposat,per estar-ne contentes i contents) és simplement justícia. Quan algú que es troba en una situació desfavorable arriba a l'equilibri, a la igualtat, com ha de reaccionar? Ha de sentir que allò una bendició? Un símbol de progrés social? Ha d'estar agraït o orgullós? Victòria o normalitat? Aquesta és la segona reflexió.

I ara jo us pregunto, centrant-nos una mica en la temàtica d'avui:  Què en penseu, del fet que es pugui votar en braile? Ja sabíeu que aquest sistema funciona des del 2008? Poder votar ens fa una mica més lliures?

A cegues

"..Siguieron andando. Un poco más allá, dijo la mujer del médico, En el camino hay más muertos que de costumbre, Es nuestra resistencia lo que está llegando al fin, se acaba el tiempo, se agota el agua, proliferan las enfermedades, la comida se convierte en veneno, lo dijiste tú antes, recordó el médico, Quién sabe si entre estos muertos no estarán mis padres, dijo la chica de las gafas oscuras, y yo aquí, pasando a su lado, y no los veo, Es una vieja costumbre de la humanidad ésa de pasar al lado de los muertos y no verlos, dijo la mujer del médico..." ¹

Benvingudes i benvinguts ...!!!

..a un món on no tot és el que sembla. On veiem quelcom que sovint no existeix, on sovint -a causa de la societat de la qual formem part- no veiem pràcticament res.

Aquest blog anirà dedicat al col·lectiu invident. Aquí podreu trobar links, notícies, informació sobre associacions,vídeos,entrevistes.. Trobareu,d'alguna manera, eines per tal que a través de la "Societat de la Informació", juntment amb les reflexions que intentaré convidar-vos a fer, arribem plegats a formar part de la "Societat del Coneixement."

Us convido, de tot cor, a endinsar-nos a intentar llegir el món amb els dits. A posar-nos una vena als ulls, i intentar percebre atmosferes més enllà. Benvingudes i benvinguts al meu particular assaig -sempre admirant el gran mestre Saramago- sobre la ceguesa.

Així doncs, la reflexió que convido a fer avui és la següent:

 - Creieu que veiem el món amb els ulls?

¹ Fragment extret del llibre Ensayo sobre la ceguera  (1995, José Saramago.  Editorial Caminho, S.A. Lisboa.Títol original: Ensaio sobre a Cegueira.)